Rodatge d ' Aro Tolbukhin.
Quan vaig rebre la trucada telefònica de personal de la cinematogràfica Oberón demanant-me per rodar algunes escenes de la película Aro Tolbukhin a Mas Rabassa, bàsicament va ésser la curiositat la que em va fer acceptar. Curiositat per a veure el món del cine des de dins però també des d ' una perspectiva no compromesa. En principi es tractava de filmar algunes escenes a les golfes de la casa i també a l'antiga cuina de la planta baixa. Tot plegat una setmaneta de feina de rodatge.
La película va de la historia d'un tal Aro Tolbukhin, un personatge que realment va existir, d'origen hongarès, que va acabar la seva vida a Centreamerica en mans de la justícia per una sèrie de crims.
Es tractava de representar que Mas Rabassa era la casa familiar d'en Aro Tolbukhin a Hongria, on va passar la seva infantesa i adolescència.
En el període pre-comunista, la infantesa d ' Aro Tolbukhin, en la casa hi vivien el seu pare, la seva germana Selma, i el servei de la casa. (La mare havia mort en el part del Aro).
En les escenes de l'adolescència d' Aro Tolbukhin, ja en període comunista, la casa estava "socialitzada" i envaïda d'altres personatges aliens a la família.
En les golfes es van buidar de trastos vells i redecorar varies habitacions amb aire hongarès destacant sobretot la teulada en pendent de velles bigues de fusta.
Es van habilitar una habitació per als pares amb el piano que havia tocat la Sra Tolbukhin, una altre amb dos llitets per als germans Tolbukhin infants, una altre com a habitació de la Selma adolescent, una sala de billar i algun racó més.
La cosa es va anar ampliant. A part de la vella cuina de la planta baixa, on sopen els Tolbukhin i s'endevina algun fantasma, també va fer falta una sala gran on celebrar un ball i una altre on parar la taula del casament.
Després encara s'hi va afegir un vell cup de vi, disfressat de panteó amb tomba de pedra i flors seques.
També l' antic corral de les cabres per a penjar la paprica a assecar i estendre la roba, on filmar alguna càlida escena.
Els de vestuari van necessitar una gran habitació per a penjar-hi una pila de vestits hongaresos i zona de costura, planxa i emprovadors.
Els de maquillatge van utilitzar una sala d'embotellat per a muntar les seves taules, miralls, moltes llums, que van compartir amb els perruquers.
Els de producció es conformaren amb un petit espai amb un parell de taules per als seus papers i ordinadors.
Els electricistes necessitaven força espai per la munió de focus, pantalles, llums, fils i trípodes que portaven. (l'antic xoll dels porcs, ja totalment net, els va anar bé).
Els càmeres en tenien prou amb una petita habitació per a guardar els seus estris.
Els decoradors, atrezzo, fusters, pintors i similars, estaven per tot arreu.
Els tècnics de so no ocupaven gaire espai.
En total el rodatge es va allargar a dues setmanes ben complertes.
Al porxo es van muntar taules i cadires i es va convertir en el menjador del personal de rodatge. Esmorzar, dinar i berenar (amb bon servei de catering), maquina de cafè i begudes.
Al cantó del cellers, allunyat de la zona de rodatge, es va instal-lar un generador d'electricitat per a alimentar tants focus.
Van fer falta dues plataformes elevadores per a arribar a les finestres de les golfes i taparles amb una mena de gran capsa fosca quan representada que era de nit, per a crear el regalims d'aigua als vidres quan figurava que plovia, i altres usos.
Hi va haver una escena d ' una noia (doblada per una especialista) amb un vestit de núvia encès amb grans flames, baixant corrent per l'escala i després corrent a traves del menjador cap a l'exterior. I una altre en que un noi es llença per la finestra d'un pis alt ( no va arribar a terra doncs hi havia el cabàs d'una grua per a recollir-lo només saltar)
Déu n'hi do l'enrenou que es va muntar, i això a pesar de ésser un película de "baix pressupost", segons el departament de producció.
La meva condició de propietari de la casa, em permetia, o al menys jo em vaig atorgar aquest dret, d'estar sempre per tot arreu, procurant no fer gaire nosa, i observar tots el detalls del fascinant tinglado que envoltava el rodatge.
Val a dir que tot el equip, des del director de la película, els actors, els tècnics, fins al personal de producció i supervisió, eren gent molt agradable, i el fet de compartir tantes hores del dia, inclòs el servei de catering al que em vaig apuntar casi cada migdia, em van fer viure el rodatge de molt a prop, resultant una experiència molt interessant.
Les escenes d' Aro Tolbukhin que es van rodar a Mas Rabassa durant aquestes dues setmanes seran no més de uns 20 minuts en la projecció de la película.
Quan s'estreni, al 2002, ja us en comentaré alguna cosa.